TOT PER UN? EL MISTERI DE L'ESCRIPTOR FANTASMA DE DUMAS

Va viure tota la seva vida a l’ombra d’un dels escriptors més cèlebres de França, i després de morir es convertí en tan sols una nota al peu de pàgina de la història de la literatura. Tot i haver col·laborat estretament en la creació de fabules que s’han fet un lloc en la literatura francesa, Auguste Maquet no és recordat per ningú excepte per alguns erudits.

Tot i així, sembla que ara, per fi, l’ajudant discret i callat d’Alexandre Dumas el qual ha restat en l’anonimat durant 150 anys està tenint ara el seu moment: una pel·lícula estrenada en els cinemes francesos relata la història de Maquet. Molts dels seus fans creuen, fins i tot, que és ell qui mereix el mèrit de la perfecció d’històries com “Els tres Mosqueters” o “El comte de Montecristo”.

Amb Gérard Depardieu interpretant a Dumas i l’actor belga Benoît Poelvoorde com el seu ajudant, “L’altre Dumas” barreja realitat i ficció mentre mostra els intents de Maquet de fer-se reconèixer públicament per sobre del seu mestre. La pel·lícula ha generat una viva polèmica en els cercles literaris de París sobre la naturalesa real d’aquesta parella i el sentit de tot plegat.

Els defensors de Dumas sostenen que Maquet no era més que un jove entusiasta i entregat el més gran talent del qual era saber-se esforçar pel que volia. Que únicament va sentar unes bases molt simples perquè Dumas pogués desenvolupar les seves obres mestres.

D’altres, en canvi, sostenen que sense la precisió i la disciplina de Maquet, Dumas mai hauria pogut arribar a fer res degut a la seva inestabilitat i desordre.

“Hi ha la tendència de infravalorar Maquet com un simple esclau, i és un error.” Va declarar Bernard Fillaire, el qual ha escrit un assaig en defensa de l’escriptor fantasma. “Evidentment que no era un Balzac o un Dickens... però definitivament tenia talent.”.

Van començar a treballar junts al 1840, quan Maquet va oferir a Dumas un manuscrit que seria publicat més tard –amb el nom de Dumas- com la novel·la “Le Chevalier d’Harmental”. Durant la dècada que seguí els dos homes van fer junts dotzenes d’obres i novel·les sempre envoltats pel misteri de fins a quin punt s’implicava Maquet en tot el procés de producció.

Al 1858 l’ajudant va portar el seu mestre als tribunals per reclamar els drets de les seves obres. Maquet va rebre una remoneració monetària en valor d’una sèrie de cuotes impagades al llarg d’aquells anys, però Dumas va continuar tenint el dret legítim sobre les novel·les. Reconeixia que Maquet l’havia ajudat, però es posicionava com l’únic creador.

Pels seguidors de Dumas allò va ser una mostra més de la seva brillantor. El director de la pel·lícula “L’altre Dumas”, Safy Nebbou, comparteix aquesta opinió i no creu que Maquet fos més que un lleial i eficaç ajudant. “Maquet no tenia el talent de Dumas, podia passar-se hores i hores escribint però no es pot aprendre a ser un geni”.

Però molts, fins i tot Nebbou, creuen que Maquet va ser una peça clau en l’èxit de Dumas; després del judici Maquet va escriure vàries novel·les sota el seu propi nom que van tenir molt d’èxit. “Hi havia molta química entre ells dos” va dir Fillaire “es necessitaven l’un a l’altre. Quan Maquet va abandonar Dumas, cap dels dos va fer res més que valgués realment la pena. Però Dumas ni tan sols ho va intentar, mentre que Maquet va escriure molt.”

Segons diu la llegenda literària, amb els diners que va treure dels seus propis llibres Maquet va comprar-se una casa de camp i a la seva llibreria hi tenia una còpia de “Els tres Mosqueters” firmada per “A.Dumas i A.Maquet”.